West End Girls va ser la primera cançó que va donar a conèixer al món sencer al grup de dos compositors anglesos que es feien dir els Pet Shop Boys. Vint-i-sis anys desprès, els Pets continuen sent un grup punter en la música dance electrònica d’avui en dia, uns dels artistes més venuts del món, i sense cap dubte, el grup més reeixit del Regne Unit, per una altra banda, West End Girls s’ha convertit en un clàssic de clàssics, una peça fonamental de la dècada dels vuitanta, i un èxit sense precedents per aquella època.
Inspirada en un poema de T.S. Eliot, The Waste Land, West End Girls es una cançó de pop sintetitzat, clarament influenciada pel hip-hop, i la lletra ens parla de la pressió i l’estrès de la ciutat. S’ha convertit en un himne del grup, i va suposar posar als Pets en l’ull de l’huracà de la música disco de la dècada.
La primera versió del tema va estar produïda pel Bobby Orlando i va ser llençada a l’Abril de 1984, aconseguint ser un hit-club als Estats Units i a alguns països europeus. Un cop el duo va signar per EMI, la cançó va ser produïda de nou pel Stephen Hague pel seu primer àlbum d’estudi, Please. A finals del 85 el single va tornar a ser llençat, assolint el numero u tant a les llistes angleses com al Billboard americà. A l’any 87 va guanyar el Brit Award al Millor Single, i al 2005, vint anys desprès, la cançó va ser catalogada com Song of the Decade entre el 85 i el 94 per la Acadèmia Britànica de Compositors.
Cançò: West End Girls
Artista: Pet Shop Boys
Àlbum: Please
Compositor: Neil Tennant i Chris Lowe
Productor: Bobby Orlando (1984) i Stephen Hague (1985)
Release Date: 9 d’Abril de 1984 / 28 d’Octubre de 1985
Label: EMI Music, Parlophone
Billboard: #1 BB Hot 100
El Títol: Sempre s’ha rumorejat que els Pets havien tret aquest títol directament del musical West Side Story (East End Boys, West End Girls), però ells mai ho han assegurat així. Tot i així, anys més tard farien una versió explosiva del Somewhere, també del mateix musical.
La Portada: Realment, els Pets no han estat mai encertats en les portades dels seus discos. Aquesta no va ser una excepció. Sincerament, semblaven dos macarres dels que parla la cançó.
La Frase: We’ve got no Future / We’ve got no Past / Here Today, Built to Last
La B-Side: Els Pets sempre s’han caracteritzat en incloure cançons inèdites en les B-Sides dels seus singles. Mes tard traurien un disc, Introspective, on recollirien totes aquestes cançons, a vegades fins i tot millors que els singles als que acompanyaven. En aquesta ocasió, el tema era A Man could get Arrested
El vídeo: Dirigit per l’Andy Morahan i l’Eric Watson, el vídeo de West End Girls ens mostra al Neil i al Chris passejant per diversos carrers i llocs emblemàtics de Londres, ensenyant-nos la diversa flora i fauna de la ciutat. El vídeo va estar nominat com a Millor Vídeo als 1986 MTV Video Music Awards, però va perdre, amb tota justícia, contra el Take on Me dels a-ha.
Inspirada en un poema de T.S. Eliot, The Waste Land, West End Girls es una cançó de pop sintetitzat, clarament influenciada pel hip-hop, i la lletra ens parla de la pressió i l’estrès de la ciutat. S’ha convertit en un himne del grup, i va suposar posar als Pets en l’ull de l’huracà de la música disco de la dècada.
La primera versió del tema va estar produïda pel Bobby Orlando i va ser llençada a l’Abril de 1984, aconseguint ser un hit-club als Estats Units i a alguns països europeus. Un cop el duo va signar per EMI, la cançó va ser produïda de nou pel Stephen Hague pel seu primer àlbum d’estudi, Please. A finals del 85 el single va tornar a ser llençat, assolint el numero u tant a les llistes angleses com al Billboard americà. A l’any 87 va guanyar el Brit Award al Millor Single, i al 2005, vint anys desprès, la cançó va ser catalogada com Song of the Decade entre el 85 i el 94 per la Acadèmia Britànica de Compositors.
Cançò: West End Girls
Artista: Pet Shop Boys
Àlbum: Please
Compositor: Neil Tennant i Chris Lowe
Productor: Bobby Orlando (1984) i Stephen Hague (1985)
Release Date: 9 d’Abril de 1984 / 28 d’Octubre de 1985
Label: EMI Music, Parlophone
Billboard: #1 BB Hot 100
El Títol: Sempre s’ha rumorejat que els Pets havien tret aquest títol directament del musical West Side Story (East End Boys, West End Girls), però ells mai ho han assegurat així. Tot i així, anys més tard farien una versió explosiva del Somewhere, també del mateix musical.
La Portada: Realment, els Pets no han estat mai encertats en les portades dels seus discos. Aquesta no va ser una excepció. Sincerament, semblaven dos macarres dels que parla la cançó.
La Frase: We’ve got no Future / We’ve got no Past / Here Today, Built to Last
La B-Side: Els Pets sempre s’han caracteritzat en incloure cançons inèdites en les B-Sides dels seus singles. Mes tard traurien un disc, Introspective, on recollirien totes aquestes cançons, a vegades fins i tot millors que els singles als que acompanyaven. En aquesta ocasió, el tema era A Man could get Arrested
El vídeo: Dirigit per l’Andy Morahan i l’Eric Watson, el vídeo de West End Girls ens mostra al Neil i al Chris passejant per diversos carrers i llocs emblemàtics de Londres, ensenyant-nos la diversa flora i fauna de la ciutat. El vídeo va estar nominat com a Millor Vídeo als 1986 MTV Video Music Awards, però va perdre, amb tota justícia, contra el Take on Me dels a-ha.
L’Anècdota: En Neil Tennant va començar a escriure la cançó quan estava a casa d’un cosí veient una pel•lícula de gangsters: Sometimes you’re better off dead / there’s a gun in your hand and it’s pointing at your head
La Pregunta: Per què cançons com aquesta, en aparença bastant simples, es converteixen immediatament en clàssics, i d’altres, molt més elaborades, passen totalment desapercebudes?
Propera Entrega: Sweet Dreams, dels Eurythmics
La Pregunta: Per què cançons com aquesta, en aparença bastant simples, es converteixen immediatament en clàssics, i d’altres, molt més elaborades, passen totalment desapercebudes?
Propera Entrega: Sweet Dreams, dels Eurythmics
