Tercer single de l’àlbum de debut de la pop-banda anglesa Culture Club, Kissing to be Clever, desprès del fiasco que van resultar els dos primers singles, White Boy (#114 UK Singles) i I’m afraid of Me (#100 UK Singles). Per altra banda, va ser el primer single del grup als Estats Units i al Canadà, arribant a les posicions més altes.
Es va a donar a conèixer per la BBC Radio 2 i molt de pressa va arribar al numero u a les llistes angleses a l’Octubre del 82. A Amèrica, va assolir el numero 2 del Billboard Hot 100, desprès de ser desbancat pel omnipresent Billie Jean del Michael Jackson. Va ser també numero u a països com Austràlia, Canadà, Alemanya, Irlanda, Suècia o Suïssa.
Do you really want to hurt Me va posar en el mapa del panorama musical de la època als Culture Club, al mesclar en una sola cançó diversos ritmes, com ara el pop, el dance, el new wave, el reggae i els ritmes caribenys (una amalgama de cultures). El tema es una veritable petita masterpiece amb ressons de les melodies del passat, una preciosa balada R&B pop que recull la influència del millor de la Motown, amb sublims tocs reggae blancs.
Cançò: Do you really want to hurt Me
Artista: Culture Club
Album: Kissing to be Clever
Compositor: Culture Club
Productor: Steve Levine
Release Date: 1 de Setembre de 1982
Label: Virgin (UK) / Epic (US)
Billboard: #2 BB Hot 100
Grammys: Best New Artist Grammy Award al 1983
El Títol: Clara referència a la incompresa sexualitat homosexual del grup, i en especial del seu líder i cantant, el Boy George, en una època molt més retrògrada.
La Portada: Un primer pla del Boy George, ànima màter i principal imatge del grup, on es fa palesa la seva ambigua androginia
La Frase: Give me Time / to realise my Crime / let me love and steal / I have danced inside your Eyes / how can I be real
La B-Side: You know I’m not Crazy, un altre tema del disc
El vídeo: Clarificador; el Boy George es jutjat per la seva conducta incívica en un Night Club i en una piscina, cantant al judici amb un cor de noies negres. Atenció als membres del jurat.
Es va a donar a conèixer per la BBC Radio 2 i molt de pressa va arribar al numero u a les llistes angleses a l’Octubre del 82. A Amèrica, va assolir el numero 2 del Billboard Hot 100, desprès de ser desbancat pel omnipresent Billie Jean del Michael Jackson. Va ser també numero u a països com Austràlia, Canadà, Alemanya, Irlanda, Suècia o Suïssa.
Do you really want to hurt Me va posar en el mapa del panorama musical de la època als Culture Club, al mesclar en una sola cançó diversos ritmes, com ara el pop, el dance, el new wave, el reggae i els ritmes caribenys (una amalgama de cultures). El tema es una veritable petita masterpiece amb ressons de les melodies del passat, una preciosa balada R&B pop que recull la influència del millor de la Motown, amb sublims tocs reggae blancs.
Cançò: Do you really want to hurt Me
Artista: Culture Club
Album: Kissing to be Clever
Compositor: Culture Club
Productor: Steve Levine
Release Date: 1 de Setembre de 1982
Label: Virgin (UK) / Epic (US)
Billboard: #2 BB Hot 100
Grammys: Best New Artist Grammy Award al 1983
El Títol: Clara referència a la incompresa sexualitat homosexual del grup, i en especial del seu líder i cantant, el Boy George, en una època molt més retrògrada.
La Portada: Un primer pla del Boy George, ànima màter i principal imatge del grup, on es fa palesa la seva ambigua androginia
La Frase: Give me Time / to realise my Crime / let me love and steal / I have danced inside your Eyes / how can I be real
La B-Side: You know I’m not Crazy, un altre tema del disc
El vídeo: Clarificador; el Boy George es jutjat per la seva conducta incívica en un Night Club i en una piscina, cantant al judici amb un cor de noies negres. Atenció als membres del jurat.
L’Anècdota: La cançó va començar a pujar a les llistes angleses molt abans que la gent sabés qui eren els Culture Club, i molt abans de saber l’andrògina imatge del seu líder, el Boy George. En un programa de ràdio, el locutor va alabar la increïble veu que tenia aquella noia, convertint-se així en una veritable llegenda urbana el fet que el grup tenia una vocalista femenina.
La Pregunta: Per què va tardar tant en arribar aquest tema a les emissores de ràdio espanyoles? (no ho va fer fins a mitjans del 83).
Propera Entrega: Gold, dels Spandau Ballet
La Pregunta: Per què va tardar tant en arribar aquest tema a les emissores de ràdio espanyoles? (no ho va fer fins a mitjans del 83).
Propera Entrega: Gold, dels Spandau Ballet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada