Gold es el quart single del exitòs i multipremiat àlbum de la banda new wave pop anglès Spandau Ballet True, precedit pels senzills Lifeline, Communication i el propi True. Es el segon single que més amunt va pujar a les llistes d’èxits (desprès del omnipresent True), assolint el número dos a les llistes angleses (desbancat pel Give it Up dels KC & the Sunshine Band –sic-), i el número vint-i-nou al Billboard Hot 100.
Amb un començament suau, en crescendo, on la carismàtica veu del Tony Hadley, solista oficial del grup, va desgranant poc a poc la melodia, la cançó desemboca en un ritme frenètic, marcat per un compàs de bateria repetitiu, uns cors emblemàtics, una simfonia de bongos (cortesìa de l’Steve Norman, el saxofonista), un bridge instrumental de saxo (un altre cop l’Steve), per a finalitzar en un happy ending de teclats, bongos, bateria rítmica, i guitarra espanyola sensacional.
L’àlbum True va suposar pels Spandau Ballet assolir a la seva maduresa musical, així com arribar a les emisores del tot el món i al més amunt de les llistes d’èxits de gairebé mitja Europa. Gold, a més a més, va aconseguir que les pistes de ball vibressin amb aquest tema emblemàtic. Una cançó daurada.
Cançò: Gold
Artista: Spandau Ballet
Album: True
Compositor: Gary Kemp
Productor: Steve Jolley i Tony Swain
Release Date: 3 de Setembre de 1982
Label: Chrysalis Records
Billboard: #29 BB Hot 100 / #2 UK Singles
El Títol: Gairebé totes les cançons del True son paraules úniques: Lifeline, Communication, True, Pleasure, Foundation... aquesta també.
La Portada: Derivació de la simbologia del l’àlbum sencer, amb la silueta del gentleman anglès, i la del colom. Això si, en un to daurat.
La Frase: Love is like a high prision wall / but you could leave me standing so tall
La B-Side: La versió instrumental, i la versió en viu del Foundation
The Extended Edition: N’hi ha una versió extensa de set minuts i vint, que va sortir com a Maxi-Single de la època. Es pot trobar encara al disc The Twelve-Inch Mixes dels Spandau. Aquesta versió incorpora un explosiu inici instrumental amb els ja clàssics cops de bateria, els repetitius bongos, diferents teclats i el toc de guitarra espanyola, passant a la versió ja coneguda.
El vídeo: Va ser rodat al sud d'Espanya, a Andalusia. Una historia d'espíes (atenció al moment Goldfinger), i intricats laberints i trencaclosques enigmàtics.
Amb un començament suau, en crescendo, on la carismàtica veu del Tony Hadley, solista oficial del grup, va desgranant poc a poc la melodia, la cançó desemboca en un ritme frenètic, marcat per un compàs de bateria repetitiu, uns cors emblemàtics, una simfonia de bongos (cortesìa de l’Steve Norman, el saxofonista), un bridge instrumental de saxo (un altre cop l’Steve), per a finalitzar en un happy ending de teclats, bongos, bateria rítmica, i guitarra espanyola sensacional.
L’àlbum True va suposar pels Spandau Ballet assolir a la seva maduresa musical, així com arribar a les emisores del tot el món i al més amunt de les llistes d’èxits de gairebé mitja Europa. Gold, a més a més, va aconseguir que les pistes de ball vibressin amb aquest tema emblemàtic. Una cançó daurada.
Cançò: Gold
Artista: Spandau Ballet
Album: True
Compositor: Gary Kemp
Productor: Steve Jolley i Tony Swain
Release Date: 3 de Setembre de 1982
Label: Chrysalis Records
Billboard: #29 BB Hot 100 / #2 UK Singles
El Títol: Gairebé totes les cançons del True son paraules úniques: Lifeline, Communication, True, Pleasure, Foundation... aquesta també.
La Portada: Derivació de la simbologia del l’àlbum sencer, amb la silueta del gentleman anglès, i la del colom. Això si, en un to daurat.
La Frase: Love is like a high prision wall / but you could leave me standing so tall
La B-Side: La versió instrumental, i la versió en viu del Foundation
The Extended Edition: N’hi ha una versió extensa de set minuts i vint, que va sortir com a Maxi-Single de la època. Es pot trobar encara al disc The Twelve-Inch Mixes dels Spandau. Aquesta versió incorpora un explosiu inici instrumental amb els ja clàssics cops de bateria, els repetitius bongos, diferents teclats i el toc de guitarra espanyola, passant a la versió ja coneguda.
El vídeo: Va ser rodat al sud d'Espanya, a Andalusia. Una historia d'espíes (atenció al moment Goldfinger), i intricats laberints i trencaclosques enigmàtics.
L’Anècdota: Era la cançó que tancava tots els seus concerts, desprès dels inevitables bises. També va estar l’últim tema en sonar en la última gira de l’any passat, en aquesta mena de reunificació econòmica del grup.
La Pregunta: Per què en les emissores de ràdio no sonava mai la versió maxi, estant així tant poc publicitada, i vàrem tenir que esperar uns quants anys en poder gaudir-la gràcies al recopil.latori de versions extenses?
Propera Entrega: New Moon on Monday, dels Duran Duran
La Pregunta: Per què en les emissores de ràdio no sonava mai la versió maxi, estant així tant poc publicitada, i vàrem tenir que esperar uns quants anys en poder gaudir-la gràcies al recopil.latori de versions extenses?
Propera Entrega: New Moon on Monday, dels Duran Duran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada