dilluns, 21 de maig del 1984

Each and Every One



Els Everything but the Girl son una banda de pop-rock alternatiu anglesa sorgida a començaments dels anys vuitanta a la ciutat de Hull, al Regne Unit. Els seus components, el compositor i guitarrista Ben Watts i la solista i també compositora Tracey Thorn, es van conèixer a la Universitat de Hull quan la Tracey formava part del trio musical Marine Girls, i el Ben va contribuir amb la fotografia de portada del seu primer àlbum Lazy Ways.

Desprès del seu single de debut, una versió del Night and Day del Cole Porter, els Everything van treure el seu primer àlbum al Maig de 1984, Eden, on hi havia una petita joia, el primer single del disc, que es deia Each and Every One, amb un so mescla de jazz, pop i bossa nova, que no va deixar indiferent a ningú. A partir d’aquell moment, el grup va ser considerat part del estil musical conegut com a sofisti-pop, estil que incloïa grups com Sade, Matt Bianco o els Style Council (precisament al disc Cafe Bleu d’aquests últims, els Everything hi van participar).

Un cop Each and Every One es va estrenar, els seguidors de la escena musical indie britànica ja estaven familiaritzats amb el Ben i la Tracey, degut als seus discs anteriors en solitari, però als Estats Units eren uns complerts desconeguts, i el single va irrompre en les emissores de ràdio americanes com si fos d’un altre planeta. Aquella sofisticada cançó, meitat jazz meitat bossa nova, amb congues i sordines i amb la subtil i gutural veu de la Tracey, tan rica i genuïna melòdicament, va fer un punt i apart amb la resta dels hits radiats de la època, generant així un devot culte quasi diví als Everything des de el començament.


Cançò: Each and Every One
Artista: Everything but the Girl
Àlbum: Eden

Compositor: Ben Watts i Tracey Thorn
Productor: Robin Millar
Release Date: Maig de 1984
Label: Blanco y Negro
Billboard: #28 UK Singles

El Títol: Fa referència a l’amor que li dona el seu amant val el mateix que el que li dona qualsevol altre

La Portada: La Portada del Eden va ser dissenyada per una de les integrants al primer grup de la Tracey, les Marine Girls, Jane Fox

La Frase: Try to show me heaven and then slam the door / You offer shelter at a price much too dear / And your kind of love's the kind that soon disappears

La B-Side: Native Land, un tema no inclòs a l’àlbum

L’Anècdota: Es ja famosa i coneguda la anècdota d’on van treure el seu (llavors) estrany i llarg nom: era l’eslògan de la botiga de mobles Turner’s, a la Beverly Road de Hull, on deia que per les vostres necessitats al dormitori, ho tenim tot menys la noia.

La Pregunta: Per què a Eden no hi surten les cançons Mine i Native Land (primers treballs del grup), i a la versió americana del Eden (titulada simplement Everything but the Girl) si que hi surten?

Propera Entrega: Moonlight Shadow, del Mike Oldfield

dissabte, 5 de maig del 1984

Wake me up before you Go-Go

Wake me up before you Go-Go va ser el primer single del multpremiat i multivendes Make it Big, el segon disc dels George Michael i l'Andy Ridgeley, els Wham. Produit pel propi George Michael, la cançó va arribar ben aviat al primer lloc en l'UK Singles Charts, i no seria l'únic. Aquest tema denota el bon rotllo i l'optimisme exacerbat d'un grup musical orientat clara i descaradament a una joventut adolescent essencialment femenina, amb un pop suau i força edulcorat, encara sense arribar a ser ensucrat o embafador.

Lluny de les lletres més o menys compromeses del seu anterior àlbum, Fantastic, on parlaven de la desocupació professional, els casaments anticipats o les baralles entre pares i fills, amb el llançament del Wake Me els Wham varen derivar a un pop més transparent, amb oberts somriures, impossible roba colorida i massives interpretacions en directe, encara que tot un pel més sofisticat, de cara al pop molt més adult que ens havia de deparar el futur.

Cançó: Wake me Up before you Go-Go
Artista: Wham!
Àlbum: Make it Big

Compositor: George Michael
Productor: George Michael

Release Date: 5 de Maig de 1984
Label: CBS / Epic Records
Billboard: #1 Billboard Hot 100 / #1 UK Singles Chart

El Títol: En George Michael es va inspirar en una nota que va deixar el seu company de grup, l'Andrew Ridgeley, als seus pares, dient Wake me up before you Go, però, accidentalment, va repetir la paraula Up. Al veure-ho, l'Andrew va repetir també la paraula Go, aquest cop intencionadament.

La Portada: Una imatge d'una noia profusament maquillada, amb uns colors molt vius. Es una de les poques on no hi surten ni el George Michael ni el seu Partner in Crime, l'Andrew Ridgeley

La Frase: Cuddle up, move in tight / we'll go dancing tomorrow night / It's cold out there, but it's warm in bed / they can dance, we'll stay uin home instead

El vídeo: El clàssic vídeo de la performance de la cançó. Molt color, roba llampant, guants fosforescents, tot orientat cap a una audiència teenager (el fenomen fan sempre ha fet molt de mal)



L’Anècdota: Molts anys desprès, l'actor anglès Hugh Grant parodiaria aquest vídeo en una de les seves pel•lícules més entranyables, Music and Lyrics.

La Pregunta: Què s'en ha fet de l'Andrew Ridgeley?

Propera Entrega: El Dancing in the Dark, del Bruce Springsteen

divendres, 4 de maig del 1984

Dancing in the Dark



Dancing in the Dark es, potser, la cançó més famosa, cantada, corejada i coneguda del cantant i compositor americà Bruce Springsteen, amb permís del The River, es clar. Va ser el primer single del seu disc més venut, Born in the USA, i molta culpa de que fos el més venut va ser gràcies a aquest tema.

Aquesta es una de les cançons que més vegades el Bruce l’ha interpretat en directe en els seus concerts, i tot gràcies a que, en l’ad lib al final de la cançó, el Bruce sempre escollia una noia de la primera fila del públic per a ballar amb ell els últims acords, amb resultats ben diversos.



Cançó: Dancing in the Dark
Artista: Bruce Springsteen
Àlbum: Born in the USA

Compositor: Bruce Springsteen
Productor: Bruce Springsteen, Jon Landau i Chuck Plotkin
Release Date: 4 de Maig de 1984
Label: Columbia
Billboard: #2 US Billboard Hot 100
Grammys: Best Male Rock Vocal Performance Grammy Award

El Títol: Es refereix al cansament vers la vida d’un home frustrat, que per molt que es pugui fer poc s’aconsegueix, fins i tot si s’està Ballant a la Foscor

La Portada: Una postura típica dels directes del Bruce, saltant amb les mans a la butxaca. Aquesta postura la van copiar els Prefab Sprout a la portada del seu single Cars and Girls, però feta amb llumins

La Frase: You can’t start a fire / worrying about your little world / falling apart / even if we were just dancing in the dark

La B-Side: Pink Cadillac, una cançó no inclosa a l’àlbum

El vídeo:

Aquest vídeo, la performance de la cançó en estudi d’un suposat concert, es famós per la actriu que va fer de la noia que puja a l’escenari a ballar amb el Bruce al final del tema. Es tracta de la llavors totalment desconeguda Courteney Cox, en la seva primera aparició als mitjans audiovisuals, que es faria desprès tant famosa pel seu paper de Monica Geller a la telesèrie Friends.



L’Anècdota: Dancing in the Dark va ser la última cançó escrita pel Bruce per l’àlbum, per la pressió del productor Jon Landau que li demanava un primer single potent per a llançar el disc

La Pregunta: Per què si el Dancing li va donar tants bons resultats al Bruce no n’ha fet cap més tipus dance com aquesta?

Propera Entrega: El Lessons in Love, dels Level 42

dilluns, 9 d’abril del 1984

West End Girls



West End Girls va ser la primera cançó que va donar a conèixer al món sencer al grup de dos compositors anglesos que es feien dir els Pet Shop Boys. Vint-i-sis anys desprès, els Pets continuen sent un grup punter en la música dance electrònica d’avui en dia, uns dels artistes més venuts del món, i sense cap dubte, el grup més reeixit del Regne Unit, per una altra banda, West End Girls s’ha convertit en un clàssic de clàssics, una peça fonamental de la dècada dels vuitanta, i un èxit sense precedents per aquella època.

Inspirada en un poema de T.S. Eliot, The Waste Land, West End Girls es una cançó de pop sintetitzat, clarament influenciada pel hip-hop, i la lletra ens parla de la pressió i l’estrès de la ciutat. S’ha convertit en un himne del grup, i va suposar posar als Pets en l’ull de l’huracà de la música disco de la dècada.

La primera versió del tema va estar produïda pel Bobby Orlando i va ser llençada a l’Abril de 1984, aconseguint ser un hit-club als Estats Units i a alguns països europeus. Un cop el duo va signar per EMI, la cançó va ser produïda de nou pel Stephen Hague pel seu primer àlbum d’estudi, Please. A finals del 85 el single va tornar a ser llençat, assolint el numero u tant a les llistes angleses com al Billboard americà. A l’any 87 va guanyar el Brit Award al Millor Single, i al 2005, vint anys desprès, la cançó va ser catalogada com Song of the Decade entre el 85 i el 94 per la Acadèmia Britànica de Compositors.



Cançò: West End Girls
Artista: Pet Shop Boys
Àlbum: Please

Compositor: Neil Tennant i Chris Lowe
Productor: Bobby Orlando (1984) i Stephen Hague (1985)
Release Date: 9 d’Abril de 1984 / 28 d’Octubre de 1985
Label: EMI Music, Parlophone
Billboard: #1 BB Hot 100

El Títol: Sempre s’ha rumorejat que els Pets havien tret aquest títol directament del musical West Side Story (East End Boys, West End Girls), però ells mai ho han assegurat així. Tot i així, anys més tard farien una versió explosiva del Somewhere, també del mateix musical.

La Portada: Realment, els Pets no han estat mai encertats en les portades dels seus discos. Aquesta no va ser una excepció. Sincerament, semblaven dos macarres dels que parla la cançó.

La Frase: We’ve got no Future / We’ve got no Past / Here Today, Built to Last

La B-Side: Els Pets sempre s’han caracteritzat en incloure cançons inèdites en les B-Sides dels seus singles. Mes tard traurien un disc, Introspective, on recollirien totes aquestes cançons, a vegades fins i tot millors que els singles als que acompanyaven. En aquesta ocasió, el tema era A Man could get Arrested

El vídeo: Dirigit per l’Andy Morahan i l’Eric Watson, el vídeo de West End Girls ens mostra al Neil i al Chris passejant per diversos carrers i llocs emblemàtics de Londres, ensenyant-nos la diversa flora i fauna de la ciutat. El vídeo va estar nominat com a Millor Vídeo als 1986 MTV Video Music Awards, però va perdre, amb tota justícia, contra el Take on Me dels a-ha.



L’Anècdota: En Neil Tennant va començar a escriure la cançó quan estava a casa d’un cosí veient una pel•lícula de gangsters: Sometimes you’re better off dead / there’s a gun in your hand and it’s pointing at your head

La Pregunta: Per què cançons com aquesta, en aparença bastant simples, es converteixen immediatament en clàssics, i d’altres, molt més elaborades, passen totalment desapercebudes?

Propera Entrega: Sweet Dreams, dels Eurythmics

dissabte, 14 de gener del 1984

New Moon on Monday



Segon single del tercer disc de la banda de new wave anglesa Duran Duran, Seven and the Ragged Tiger, de l’any 1984. Va ser un gran èxit, assolint el top-ten tant a les llistes angleses com al Billboard americà. Sorpresivament, va ser un fiasco a Austràlia i a Escandinàvia, mercats on el single següent, The Reflex, va ser un gran èxit, arrivant al numero u.

Durant aquell any 1984 es va donar la circumstància de coincidir a les llistes d’èxits aquest àlbum dels Duran Duran, així com el True dels Spandau Ballet, derivant en una àgria rivalitat i competència entre els membres dels dos grups, atiant-se uns als altres en les entrevistes radiofòniques i de televisió de la època. Malauradament, tal i com s’ha vist desprès, ni un grup ni l’altre van arrivar massa lluny: els Spandau, desprès de tres àlbums més van desaparèixer del mapa, i els Duran, encara que avui en dia encara publiquen discs, no son ni han estat l’ombra que van ser als anys vuitanta.

Cançò: New Moon on Monday
Artista: Duran Duran
Album: Seven and the Ragged Tiger

Compositor: Duran Duran
Productor: Duran Duran, Ian Little i Alex Sadkin
Release Date: 14 de Gener de 1984
Label: Emi
Billboard: #10 BB Hot 100 / #9 UK Singles
Grammys: Long Form Music Video Grammy Award
Short Form Music Video Grammy Award

El Títol: Un títol molt romàntic per una cançó pop gairebè disco

La Portada: Molt simple.

La Frase: Send me your warning Siren / as if I could ever hide / last time La Luna.

La B-Side: La peça instrumental Tiger Tiger

El vídeo: Va ser dirigit pel director Brian Grant a França. En ell es veu a la banda caracteritzada com un grup de rebels organitzant una revolta contra un règim opresiu militar. Hi ha una versió extesa de 17 minuts que inclou una llarga introducció abans que comenci la cançó, i fins i tot n’hi ha una de més curta sense el pròleg de la versió estàndard.



L’Anècdota: Les dues versions no oficials del vídeo de la cançó estan incloses com a Easter Eggs dins de del DVD del 2004 Greatest.

La Pregunta: Per què hi havia tanta rivalitat entre els membres dels Duran Duran i els dels Spandau Ballet?

Propera Entrega: Gipsy, dels Fleetwood Mac